Carta oberta a la Comissió Europea

Des del 2020, els programes Next Generation Internet NGI, part del programa Horizon de la Comissió Europea, financen programari lliure a Europa mitjançant un mecanisme de finançament en cascada (vegeu, per exemple, les convocatòries de Commons fund, NGI-Search, Trustchain). Aquest any, segons l’esborrany de treball d’Horizon Europe que detalla els programes de finançament per al 2025, observem que la Next Generation Internet ja no s’esmenta com a part del Clúster 4.

Els programes NGI han demostrat la seva força i importància per donar suport a la infraestructura de programari europea, com a instrument de finançament genèric per finançar els béns comuns digitals i garantir la seva sostenibilitat a llarg termini. Aquesta transformació la trobem incomprensible, a més quan NGI ha demostrat ser eficient i econòmic per donar suport al programari lliure en el seu conjunt, des de les iniciatives més petites fins a les més consolidades. Aquesta diversitat d’ecosistemes avala la força de la innovació tecnològica europea, i mantenir la iniciativa NGI per donar suport estructural als projectes de programari al cor de la innovació mundial és clau per fer complir la sobirania d’una infraestructura europea.

Contràriament a la percepció comuna, les innovacions tècniques sovint provenen de comunitats de programació europees més que nord-americanes, i són iniciades principalment per organitzacions a petita escala.

L’anterior Clúster 4 va destinar 27 milions d’euros a:

  • Internet centrat en l’ésser humà alineat amb valors i principis comunament compartits a Europa;
  • Una Internet basada en blocs de construcció comuns creats dins de NGI, que permet un millor control de la nostra vida digital;
  • Un ecosistema estructurat de col·laboradors que impulsen la creació de nous béns comuns d’Internet i l’evolució dels comuns d’Internet existents.

En nom d’aquests reptes, més de 500 projectes van rebre finançament de NGI durant els primers 5 anys, amb el suport de 18 organitzacions que gestionen aquests consorcis de finançament europeu.

NGI contribueix a un ampli ecosistema, ja que la major part del seu pressupost es destina a finançar tercers mitjançant convocatòries obertes, per estructurar els comuns que cobreixen tot l’àmbit d’Internet, des del maquinari fins a les aplicacions, sistemes operatius, identitats digitals o la supervisió del trànsit de dades. Aquest finançament de tercers no es renova en el programa actual, de manera que molts projectes es troben sense recursos per a la recerca i la innovació a Europa.

A més, NGI permet intercanvis i col·laboracions entre tots els països de la zona euro així com els “països en ampliació”, actualment un èxit i un progrés en curs, igual que el programa Erasmus ho va ser. NGI també contribueix a obrir i donar suport a relacions més enllà del finançament estricte del projecte. Fomenta la implementació de projectes finançats com a pilot, recolzant la col·laboració, la identificació i la reutilització d’elements comuns entre projectes, la interoperabilitat en sistemes d’identificació i més enllà, i la creació de models de desenvolupament que combinin diferents escales i tipus d’esquemes de finançament europeus.

Mentre que els EUA, la Xina o Rússia despleguen enormes recursos públics i privats per desenvolupar programari i infraestructures que capturen massivament dades dels consumidors privats, la UE no es pot permetre aquesta renúncia. El programari lliure i de codi obert, tal com el suporta NGI des del 2020, és per disseny el contrari dels vectors potencials per a la interferència estrangera. Ens permet mantenir les nostres dades locals i afavoreix una economia i un saber fer a tota la comunitat, alhora que permet una col·laboració internacional.

Això és encara més essencial en el context geopolític actual: la sobirania tecnològica és un repte clau, i el programari lliure permet abordar-lo tot actuant per la pau i la sobirania en el conjunt del món digital.