Aquest article ha estat elaborat per Efraín Foglia de la xarxa eXO.cat i guifi,net, com a part del projecte “Too much patriarchal technocapitalism will kill you” en el context de la “Xarxeta de continguts”, i ha estat possible gràcies al suport econòmic de l’Ajuntament de Barcelona i de la xarxa APC. També gràcies a la implicació de tota la gent que hi ha participat: Alba, avileva, David, Efraín, Mònica, Ondiz, Sergi, i l’equip Pangea.org.
El següent article d’Efraín Foglia relata un procés intern en el si de la xarxa d’infraestructures comunitàries eXO.cat (Barcelona) i guifi.net, diagnostica de manera transparent una falta d’enfocament feminista en un entorn molt masculinitzat i traça des d’aquí deu línies d’acció que pretenen ser un full de ruta per a totes les comunitats i nodes guifi.net d’arreu.
Fa més de 15 anys que són una realitat en territori català i en altres parts del món els projectes centrats en la construcció d’infraestructures de telecomunicació comunitàries, com guifi.net. Fa més de 10 anys que van néixer associacions sense ànim de lucre com exo.cat que operen a la ciutat de Barcelona. Guifi.net és un projecte de magnitud àmplia i que opera en diversos llocs de l’Estat. L’exo.cat centra la seva pràctica a la capital catalana, comptant amb gairebé 100 persones o entitats associades.
Les dues instàncies esmentades construeixen un model alternatiu per gestionar la Xarxa, són còmplices entre elles, comparteixen voluntariat, objectius i serveis professionals. La idea és la mateixa, construir i gestionar Internet de forma comunitària. Una neix de l’altra.
L’exo.cat, complementàriament a la construcció d’infraestructures obertes de telecomunicació, desenvolupa des de fa temps projectes que vinculen cultura i mitjans de comunicació, com és el cas de la xrcb.cat (Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona), centrada en construir una comunitat de ràdios locals de base cooperativista amb infraestructures descentralitzades. La xrcb.cat és un projecte de base público-comunitària.
És clar que aquestes comunitats comparteixen valors tecno-humanístics lligats a la lluita per la justícia social: equitat, cultura antimonopoli, cooperativisme, qüestionament de l’statu quo d’Internet, i proposen un altre tipus d’economia digital. Si partim d’aquesta base, és urgent analitzar de forma crítica la inclusió en aquestes comunitats dels valors derivats d’“Els principis Feministes d’Internet”.
En els últims 15 anys el món ha canviat molt i part d’aquest canvi és gràcies als moviments feministes. Si ens centrem en l’exo.cat, podem observar que aquesta comunitat opera en un territori ple d’activitat combativa que promulga l’equitat de gènere. El ventall d’iniciatives a Barcelona amb aquest focus és molt ampli i divers. No hi ha pretext per no sumar-se a aquesta acció política. Per tot això, vam començar declarant que ens trobem en l’escenari ideal perquè totes les pràctiques tecno-polítiques assumeixin la seva responsabilitat de cara a la perspectiva feminista.
Cada comunitat de base tecnològica amb ètica social ha de reconèixer que el front de batalla comú es troba en la frase insígnia d’aquesta publicació: “Too much patriarchal techno capitalism will kill you”. I com no volem que ens assassinin, ni morir, cal reforçar els nostres projectes sociopolítics i teixir comunitats.
El Capitalisme és inseparable del patriarcat. L’economia de lliure mercat és extractivista per naturalesa i Internet, sense cap mena de dubte, és una infraestructura capitalista de lliure mercat. L’economia d’Internet no només obeeix a les línies del capitalisme més salvatge, sinó que accelera processos d’inequitat a nivell global. En aquests processos observem com novament es veuen afectades les persones de sempre: dones, gent sense recursos econòmics, persones desplaçades, emigrants, etc. Parlem del sud global que avui dia és capaç de prendre cos, fins i tot, al nord global, a l’interior de les comunitats més fràgils de la seva població. La lluita o la defensa enfront del tecno-capitalisme patriarcal s’ha de donar, sens dubte, de la mà dels moviments feministes que inclouen intrínsecament en el seu kernel els valors dels moviments de programari lliure: coneixement obert, sobirania tecnològica i fortalesa comunitària.
Les comunitats han de passar a l’acció i no només quedar-se en la retòrica ben intencionada. Ser o considerar-se activista implica passar a la praxi des de l’anàlisi i la celebració. Aquest escenari ens exigeix llançar preguntes a les comunitats exo.cat, guifi.net i xrcb.cat:
Què passa amb l’equitat de gènere en aquestes comunitats?
Es fa servir llenguatge inclusiu en la seva comunicació pública i en la privada?
Què s’ha fet concretament per implicar-se en les lluites feministes?
Com es conforma la seva militància?
Quines activitats dins de la seva praxi treballen amb “Els principis Feministes d’Internet”?
La resposta, tot i els matisos, és contundent: no s’ha treballat en la lluita feminista de forma adequada. Com a exemple es pot citar l’informe de Pam a pam que mostra una puntuació remarcablement baixa en l’apartat perspectiva feminista de la eXO.cat. Aquesta diagnosi la podem fer extensible al cas de guifi.net, igualment amb matisos segons el territori. Aquests matisos no són suficients per poder afirmar que s’ha fet alguna cosa contundent. En el cas de la xrcb.cat la situació és diferent ja que és de recent creació i des del seu naixement inclou un ADN inclusiu i amb un perfil marcadament actual en temes de lluites contemporànies. La diagnosi en el cas d’exo.cat i guifi.net és clara i transparent. La sentència ha de ser enèrgica i responsable. En aquest text proposem un exercici per intentar pal·liar aquestes mancances i proposem un decàleg, un full de ruta simple però contundent, per ser presentat davant la comunitat de xarxes lliures de Barcelona.
Passar a l’acció. Decàleg i proposta de reaprenentatge
Enumerarem accions possibles per obrir línies de treball compromeses. Ens centrarem en la exo.cat com a cas d’estudi, que el mes de febrer de 2020 va celebrar la seva assemblea anual. Aquesta cita va ser una bona oportunitat per presentar aquest text.
- S’han de canviar les normatives en els estatuts fundacionals de l’exo.cat per tal que “Els principis Feministes d’Internet” hi apareguin com una prioritat.
- Es comprometrà totes les persones integrants de l’associació a conèixer els postulats dels moviments feministes. Per aquest motiu es realitzaran jornades amb especialistes convidades per reforçar aquest coneixement en la comunitat.
- Es farà obligatori l’ús de llenguatge inclusiu en la comunicació interna (grups de xat, llistes de correus, etc.) i externa, en les activitats de l’associació.
- Es treballarà per a la inclusió de la perspectiva femenina en l’associació. No es pot, per art de màgia, integrar dones en la comunitat si no s’ha fet això anteriorment. Moltes comunitats d’aquest tipus (de programari lliure, maquinari lliure, etc.) es conformen amb un percentatge molt elevat d’homes. És possible, en canvi, treballar perquè això vagi succeint de forma gradual i paral·lelament anar integrant en les pràctiques quotidianes el reaprenentatge dels valors socials amb perspectiva feminista.
- S’estendrà el concepte de “bretxa digital” més enllà de la idea clàssica d’”exclusió a la connectivitat”. La bretxa digital s’ha d’entendre com:
- L’exclusió a la connectivitat a Internet.
- L’exclusió a la llibertat d’autogestionar les infraestructures en xarxa.
- L’impediment a participar en una xarxa inclusiva amb mirada social.
- L’impediment a generar models econòmics propis.
- L’impediment a gestionar les dades de forma privada i comunitària.
- L’exclusió al coneixement i decisions en el disseny algorítmic de la xarxa.
- L’associació es comprometrà a la lluita per pal·liar la bretxa digital no només en territori local, sinó en el territori global, ja que Internet inclou en la seva naturalesa la interconnexió de totes les cultures i pensaments diversos. Aquest és el tipus d’internet que es defensa des de l’autogestió de les telecomunicacions. Per tant, el treball local ha de ser sensible amb el treball de sud global.
- S’analitzarà l’impacte ecològic del projecte infraestructural per tal de ser conscients de les possibles millores en aquest tema. No pot existir un projecte que intenti pal·liar desigualtats i que al mateix temps estigui generant externalitats negatives per al sistema ecològic local i global.
- Es prioritzaran els processos de protecció de la privacitat de les persones que integren la comunitat. La privacitat és avui dia un dels camps de batalla de la societat global. L’escenari actual de les comunicacions en xarxa és un camp abonat per a les males praxis en aquest territori. La xarxa de comuns ha de ser un projecte exemplar en aquesta situació de vulnerabilitat enfront de les grans empreses extractives de dades.
- Es posarà focus en les cures de la comunitat. La comunitat s’ha d’entendre com un organisme social capaç de tenir una mirada humanista. Aquesta mirada ha de posar especial atenció a tenir cura de les persones participants. Una comunitat de cooperació no ha de ser sostenible només pel seu ecosistema econòmic, ha de ser sostenible en les relacions humanes, de suport i de respecte mutu.
- Es proposarà la interrelació amb noves comunitats del territori que treballin amb una mirada feminista en la seva pràctica habitual. S’haurà de realitzar una trobada cada dos mesos per començar a generar dinàmiques interseccionals que amplifiquin la mirada de la comunitat de xarxes lliures.
Conclusions
La segona dècada del segle ens presenta un rostre limítrof, un rostre amb ombres d’altres temps foscos. En el paisatge ens trobem a les renovades ultradretes basades en el patriarcat més primitiu, al capitalisme més extractiu i perfeccionat, capaç d’acabar amb el nostre hàbitat natural sense vacil·lar, i, d’altra banda, ens trobem a les empreses globals tecnològiques que afinen els seus algoritmes per xuclar tota la sang de bits de la nostra societat en xarxa. No estan deixant espai per respirar. Són una maquinària que només ens genera angoixa, ansietat i sensació de fragilitat. Davant d’aquesta realitat les nostres eines per enfrontar aquests temps són clares: projectes autogestionats, base comunitària, plataformes cooperativistes, sobirania tecnològica, ecologisme radical i, sobretot, cultura feminista.
Des dels projectes com exo.cat, guifi.net no es pot mantenir la immobilitat. S’han de donar passos sòlids cap a l’aliança amb les companyes que treballen per una Internet més justa. Així que, si es proclama que Internet ha de ser oberta, lliure i neutral, en definitiva, és perquè aquesta Internet ha de ser l’oposada a la Internet tecno patriarcal. Cal passar a l’acció: mort al Tecnovampir neocon i vida als Feminismes en xarxa.