Aquest article ha estat elaborat pel col.lectiu femProcomuns com a part del projecte “Too much patriarchal technocapitalism will kill you” en el context de la “Xarxeta de continguts”, i ha estat possible gràcies al suport econòmic de l’Ajuntament de Barcelona i de la xarxa APC. També gràcies a la implicació de tota la gent que hi ha participat: Alba, avileva, David, Efraín, Mònica, Ondiz, Sergi, i l’equip Pangea.org.
En aquest article membres de la cooperativa femProcomuns qüestionen des d’una mirada feminista quines dinàmiques patriarcals segueixen aplicant en la seva pràctica els col.lectius que treballen en procomuns digitals, concretament l’enaltiment d’un lideratge individual que eclipsa l’esforç col.lectiu que sempre hi ha darrere qualsevol fita tecnològica. Invoquen d’aquesta manera el principi feminista d’internet segons el qual hem de treballar “per crear formes alternatives de poder econòmic basades en principis de cooperació, solidaritat, béns comuns, sostenibilitat ambiental i obertura”, així com també dos dels principis relacionats amb la participació i segons els quals cal “desafiar els espais i processos patriarcals que controlen la governança d’internet” i donar continuïtat a “la nostra resistència (feminista) en altres espais, tant públics com privats.”
“Les històries són de tots. Pertanyen a la comunitat… [···] Urgeixen les narracions obertes i corals”
Wu Ming (2002)
Jericó Delayah CC-by-sa 3.0 Wikimedia Commons. Retrat de 4 “pares” del coneixement i el programari lliures fets calcant fotos amb llicències lliures de Richard Stallman (LeCourrier RMR CC-by-sa), Linus Torvalds (LINUXMAG.com CC-by-sa), Lawrence Lessig (Joi CC-by) i Jimmy Wales (Manuel Archain CC-by-sa). Els dibuixos, com a obra derivada de les fotos, fan servir una llicència compatible amb la d’aquestes.
Steve Jobs (Apple), Bill Gates (Microsoft), el duo Serguei Brin i Larry Page (Alphabet, Google), Jeff Bezos (Amazon), Mark Zuckerberg (Facebook) són homes blancs, que es presenten com a triomfadors, que han edificat corporacions poderoses i estan (o han estat en el cas de Jobs) als primers llocs de la llista de persones més riques del món, l’1% de l’1%. D’ells hi ha relats heroics d’emprenedoria, innovació, competitivitat, audàcia. També hi ha contra-relats de maldat, avarícia, afany de poder, oligopoli (quan no monopoli), de “tancament dels camps” digital, explotació, enginyeria financera.
Enfront seu hi ha Prometeus i Robin Hoods. Larry Roberts, Vinton Cerf i Robert Kahn (els Pares d’Internet, van crear el model i els protocols d’internet, que van deixar al domini públic), Richard Stallman (GNU, va hackejar la propietat intel·lectual per crear les llicències lliures per al software), Lawrence Lessig (Creative Commons, va defensar la cultura lliure i va aportar llicències per obrir els drets de qualsevol obra cultural), Linus Torvalds (Linux, a partir del projecte GNU va crear un sistema operatiu lliure), Tim Berners Lee (World Wide Web, va crear un sistema d’hipertext base d’una xarxa navegable de continguts i serveis a internet i va alliberar-ne els formats i protocols), Brewster Kahle (Internet Archive, va crear un gran projecte de preservació de continguts i coneixement), Jimmy Wales (Wikipedia, va crear l’enciclopèdia lliure per portar el coneixement a tota la humanitat), Mark Shuttleworth (Canonical, Ubuntu, va facilitar l’ús i la instal·lació de Linux amb una distribució més assequible), Julian Assange (Wikileaks, màrtir de la lluita contra els baixos fons del poder estatal, va obrir una gran quantitat d’informació ocultada), Edward Snowden (va destapar l’espionatge massiu contra la privacitat personal).
Aquests són «els nostres patriarques», de nou homes blancs, lluitadors, audaços també. Però en el seu cas els veiem com a portadors d’instruments d’emancipació, són els nostres Jedi, capaços d’enfrontar-se a les forces del mal. També d’ells, en fem un relat heroic, que exalta el geni individual per sobre de les col·laboracions i l’enxarxament, que realça l’èpica del combat i del regal emancipador que ens ofereixen, per sobre dels aspectes relacionals, comunitaris i d’aventura col·lectiva, les contradiccions i les misèries.
Ens costa escapar del marc mental patriarcal dels “herois i malvats”, ens costa construir un relat menys maniqueu i més ric en matisos, que doni visibilitat a les interaccions, les xarxes relacionals, el flux d’idees o les tensions entre múltiples interessos i imaginaris. Ens falten les narracions obertes i corals que reclamaven Wu Ming al 2002(1), que ens marquen un horitzó cap al qual treballar.
Els relats construeixen realitats. La figura de l’Heroi Emancipador crea l’imaginari d’un lideratge individual necessari, capdavanter i guia. Sigui quin sigui el gènere de qui l’encarni, el model poc canvia. També tenim heroïnes, figures femenines, que contraposem a l’imaginari androcèntric, contrarestant-lo, però alhora legitimant-lo. Dones que ocupen (o han ocupat) càrrecs de direcció, com Sheryl Sandbert, directora operativa de Facebook; Susan Wojcicki, CEO de Youtube; o Ginni Rometty, CEO de IBM. També a Espanya, empreses com Google, Facebook, Microsoft, HP o Linkedin, tenen dones directives, i això se suposa que ens ha de tranquil·litzar perquè és el principi d’un canvi, la “revolució femenina” està passant, ens diuen.
Segons el planejat, aquestes dones directives es convertiran en referents d’altres dones més joves, que es formaran pensant que elles també poden aspirar a ocupar alts càrrecs. Elles també, se suposa, que es van guiar per les “mares” o les “pioneres”: Ada Lovelace (1843), coneguda com a mare de la programació, dissenyadora de la màquina analítica mecànica capaç de calcular funcions algebraiques; Hedy Lamarr, co-inventora d’un sistema de comunicació secreta; Grace Murray Hopper, Amazing Grace, que va popularitzar la idea d’una màquina independent dels llenguatges de programació i va portar al desenvolupament del llenguate COBOL; o Radia Perlman, creadora de programari i enginyera de xarxes, coneguda com la Mare d’internet. Hem de pensar que les grans corporacions han entès el mandat feminista i estan ara en aquesta línia. Segons la revista Wired(2), empreses com Facebook, Google, Microsoft i Apple van publicar el seu primer informe de diversitat el 2014 que va revelar que tenien equips homogenis, d’homes blancs o asiàtics, amb un 30% de dones, i fins a un 15% en càrrecs específicament tecnològics. Quatre anys més tard, l’informe de 2018, revelava una millora d’un sol punt percentual.
Amb excepcions, és clar, el discurs dels referents només serveix per mantenir l’statu quo, perpetrar estructures de poder capitalistes i de dominació, promovent que algunes dones substitueixin els homes en els seus càrrecs i posicions de decisió, n’adoptin les maneres, sotmetent (i a vegades explotant) altres dones i altres homes, fent-les dependents i sotmeses. Per canviar de veritat les coses, cal anar més enllà de la pose, trencar aquestes estructures de poder, treballar d’una manera més transversal, recuperar models de co-creació, fer projectes inclusius des de la seva concepció. Encaixar referents femenins en un model de relat patriarcal només ens porta a justificar-lo i reproduir-lo. Reproduir estructures jeràrquiques de poder, posant els “líders” en una posició prominent.
En les darreres dècades el programari, la cultura i el coneixement lliures han generat formes de producció “entre iguals”, que no es basen en les clàssiques estructures jeràrquiques empresarials de cadena de comandament. En aquests models de producció, les tasques i responsabilitats no es defineixen de dalt a baix sinó en dinàmiques col·laboratives que responen millor al que cadascú pot aportar i l’assumpció de tasques se sol fer de forma voluntària en funció d’interessos i capacitats personals. Els projectes tecnològics sota aquesta forma de producció aparentment més horitzontal i inclusiva tenen un fort biaix de gènere. En el programari lliure només un 3% són dones, segons l’Open Source Survey (2017). Això ens fa pensar que aquestes dinàmiques no s’escapen d’un imaginari patriarcal i individualista d’aquella persona educada com a «home» que se sent empoderat per assumir tasques en un entorn entre iguals. Però sobretot aquests entorns col·laboratius es veuen sotmesos a un marc que segueix buscant el relat patriarcal de l’heroi audaç. Ens trobem amb la paradoxa que per explicar uns processos que s’han fet col·lectivament i gràcies a la riquesa creativa de la col·laboració ho fem a través d’històries d’exaltació de l’heroisme individual. I així, és el líder o la líder del projecte qui té el rol prominent en conferències i trobades, qui firma els articles de divulgació, qui apareix a la fotografia i al titular dels mitjans de comunicació, de qui s’espera la intervenció de qualitat en les reunions, intervenció sobre la qual la resta de l’equip se situa.
Estem condicionats per la cultura, hem après a viure en entorns jeràrquics, sexistes i racistes i n’hem fet un hàbit, des dels rols familiars, passant per l’organització de les escoles, les universitats i els entorns de treball. Desarticular aquestes dinàmiques només es pot fer sent-ne conscients i produint una contracultura. Evitant l’exaltació dels lideratges, fent rotativa la representació, visibilitzant i repartint les tasques de cures i el treball assistencial, construint relacions de confiança, introduint metodologies que facin aflorar la diversitat de les aportacions, reflexionant sobre les posicions de poder emergents, fent-les visibles, i acordant normes i límits explícits. Reconèixer i celebrar les nostres millors qualitats, fent equips de treball més generosos, respectuosos, confiats i valents, que es coneixen, passen temps junts i interactuen, com expliquen els companys de la iniciativa The Hum, amb la seva Guia Pràctica per a Organitzacions Descentralitzades, entenent que la pertinença és el veritable poder. Cal que prenguem consciència que és el fet que en un projecte o en un equip hi hagi cada una de les persones que el formen (i els aprenentatges que han rebut d’altres abans) i la manera com es relacionen, el que fan que aquell projecte o aquell equip sigui el que és. Per descomptat tot això no és senzill en un context on domina un altre model, per això ens cal fer un esforç conscient, si volem construir models alternatius.
La professora i investigadora Janet Abatte, en la introducció al seu llibre «Inventing the Internet» (2000)(3) declara una intenció que seria convenient generalitzar quan fem el relat de com es desenvolupen els projectes tecnològics o culturals, ja que el relat que en fem també modelarà l’evolució del projecte:
“En explicar la història d’Internet, també intento omplir un buit en el relat històric de la informàtica. Bona part de la literatura sobre la història de la informàtica s’ha centrat en canvis en el maquinari, en els èxits dels inventors individuals o en les estratègies d’empreses comercials o altres institucions. Relativament pocs autors han mirat la configuració social de les comunicacions informàtiques”.
Si fem una narrativa que posi el focus en el fet relacional, en lloc de posar-lo en el geni individual, ja estarem deconstruint aquest model de relat patriarcal, no buscarem “els nostres patriarques” (o les “matriarques” substitutòries) i podrem construir els nostres mites sobre bases més corals. Aquest canvi en la narrativa segurament ens servirà també per transformar les nostres maneres d’organitzar-nos, de governar-nos, de viure o de ser.
Mònica Garriga i David Gómez
femProcomuns.coop · teixidora.net
CC-by-sa 3.0 + PPL 2020
Notes
1.Wu Ming (2002) Esta revolución no tiene rostro. Editorial Acuarela.
2.Victoria Turk (2019) «Here’s how Facebook and Google can really tackle gender inequality» Wired https://www.wired.co.uk/article/international-womens-day-2019-google-facebook-apple
3.Janet Abbate (2000) «Inventing the Internet». MIT press. «In telling the story of the Internet, I also try to fill a gap in historical writing about computers. Much of the literature on the history of computing has focused on changes in hardware, on the achievements of individual inventors, or on the strategies of commercial firms or other institutions. Relatively few authors have looked at the social shaping of computer communications.». Les negretes són nostres.