Com construir una agenda local per a Internet
Xerrada de Valeria Betancourt (APC) – 28 d’abril de 2025
El passat 28 d’abril, enmig d’una apagada elèctrica que també va provocar una interrupció del servei d’internet, va tenir lloc la xerrada de Valeria Betancourt, responsable de polítiques a l’Association for Progressive Communications (APC), sobre la governança d’internet. L’acte, promogut pel capítol Català de la Internet Society (ISOC.Cat) i Pangea.org, es centrava en la governança d’internet i va destacar per haver-se celebrat en un moment tan crític per a les infraestructures digitals, posant en viu l’objecte de la discussió: la resiliència, la sobirania i la protecció del dret d’accés a la xarxa pública.
Va parlar sobre què és la governança d’internet, com funciona globalment, quins són els fòrums i també va parlar sobre alguns fòrums locals a diferents regions. També va tractar els reptes de la privatització d’internet, les plataformes digitals, la desigualtat i la necessitat d’una justícia social, així com l’impacte ambiental de tota aquesta infraestructura de comunicacions i computació. Un dels temes tractats va ser també els talls d’internet, ja que a la nostra regió els hem sofert en el «procés» al voltant de 2017 o el 2025, amb els talls d’internet lligats als intents de frenar les transmissions il·legals de partits de futbol per part de la Lliga de Futbol que afecten altres webs. Durant la xerrada, vam patir un tall d’internet per la caiguda generalitzada de la xarxa elèctrica, que òbviament és clau pel funcionament d’internet.
La situació esdevinguda de tall elèctric generalitzat va simbolitzar que una interrupció del servei d’internet no només talla cables, sinó que posa en perill a Internet drets fonamentals com l’accés a la informació, la llibertat d’expressió i el dret a la participació digital.
Vam parlar també de qui decideix com funciona Internet. Qui posa les regles del joc al món digital on passem cada cop més hores de les nostres vides, on treballem, aprenem i ens relacionem. Alguns punts sobre el tema de governança d’Internet en termes de com treballa APC per una internet per a tothom.
Quins són els actors?
Per un costat tenim les grans empreses tecnològiques de Silicon Valley, d’una internet privada. Per un altre, tenim els governs reunits en sales llunyanes a Ginebra o Nova York. En part, però també i alhora depèn de nosaltres, els ciutadans, les comunitats locals, vosaltres i nosaltres.
Es tracta de desmitificar aquest concepte que anomenem “governança d’internet” i demostrar-vos que no només és comprensible, sinó que és un camp on la nostra participació és absolutament crucial per construir el futur digital que realment volem.
Què és, doncs, la governança d’Internet?
El terme “governança d’internet” sona tècnic, però en el fons, la governança d’internet és la conversa sobre com la tecnologia digital i la Internet ens afecta a totes i com podem prendre decisions col·lectives sobre el seu rumb.
És la conversa sobre per què a un poble la fibra òptica arriba a un carrer i no a un altre. És la discussió sobre com protegir les dades dels nostres fills a les escoles. Sobre com lluitar contra la desinformació que enverina el debat públic. O sobre com garantir que la intel·ligència artificial no perpetuï les desigualtats que ja patim al món real.
A escala global, aquesta conversa té lloc en espais com el Fòrum de Governança d’Internet de les Nacions Unides, l’IGF. Un lloc on governs, empreses, activistes, acadèmics i tècnics es troben per debatre obertament sobre tots aquests temes. Valuós, però llunyà: les seves converses, de vegades, no connecten amb les nostres realitats més immediates.
De global a local: el poder de la comunitat
Els fòrums locals s’estan fent a tot el món. S’anomenen Iniciatives de Governança d’Internet Nacionals i Regionals, o NRIs. Són fòrums que neixen de manera orgànica perquè la gent s’adona que les decisions sobre el món digital s’han de prendre a escala local, no a l’inrevés.
Aquests exercicis locals són poderosos per diverses raons:
- Primer, posen el focus en les nostres necessitats locals. Mentre a Brussel·les el gran tema pot ser la regulació de les grans plataformes, potser la nostra preocupació més urgent aquí és les decisions sobre la digitalització escolar, les pantalles i la infància, la connectivitat a les zones rurals o el suport a les petites empreses locals perquè puguin competir en l’economia digital o el rol del català a internet i les plataformes socials. Un fòrum local permet identificar i prioritzar allò que ens afecta directament.
- Segon, porten més veus a la taula. Aquests espais estan dissenyats per ser radicalment inclusius. No són només per a “experts”. Han d’obrir la porta a joves, a dones, a associacions de veïns i veïnes, a sindicats, a la societat civil en totes les seves formes. Perquè el futur d’internet no pot ser dissenyat només per enginyers, empreses i polítics; ha de reflectir els interessos i valors de tothom.
- I tercer, ens permeten anar més enllà. Ens permeten construir els nostres propis futurs digitals. A l’Associació per al Progrés de les Comunicacions, l’APC, parlem de passar de la simple “connexió” a una “connectivitat significativa centrada en la comunitat”. Això vol dir deixar de ser consumidors passius de tecnologia dissenyada en altres llocs i començar a ser actors actius. Significa, per exemple, donar suport a xarxes comunitàries d’internet, a serveis digitals locals que responguin a les nostres necessitats i que estiguin alineats amb els nostres valors.
La conversa que es converteix en acció
Perquè serveixen aquestes converses? Aquests fòrums no són només tertúlies, poden generar un canvi real.
Per exemple, en el cas de Kenya, el diàleg entre diferents actors va aconseguir crear polítiques que van fer baixar dràsticament el preu de l’accés a internet ràpid.
A Amèrica Llatina, el fòrum regional, el LACIGF, ha estat fonamental per vincular de manera inseparable la governança d’internet amb la defensa dels drets humans. Han demostrat que parlar d’infraestructura és parlar del dret a la comunicació; que parlar de dades és parlar de dret a la privadesa.
Un espai de diàleg local, obert i inclusiu no és una pèrdua de temps. Pot ser una eina de transformació social.
Els reptes del camí
El finançament n’és un. Moltes d’aquestes iniciatives depenen del voluntarisme i de suports puntuals, cosa que en dificulta la sostenibilitat. També hi ha el repte del reconeixement institucional. Els governs poder ser reticents a un model de presa de decisions realment obert. La societat civil ha de batallar per guanyar-se el seu lloc a la taula.
I, per descomptat, hi ha el risc de convertir-se en una simple “tertúlia”, un espai de debat que no porti a cap canvi concret. Per evitar-ho, cal un compromís clar amb l’acció i el seguiment dels acords.
En resum
Qui decideix el nostre futur digital? Som nosaltres. Depèn, si volem, de la nostra voluntat d’organitzar-nos, de dialogar i d’actuar.
Aquests exercicis de governança local no són només per parlar d’internet. Són per reapropiar-nos de la tecnologia, per posar-la al servei de les persones. Són per construir, des de la proximitat i el que cada un de nosaltres necessita i espera, un món digital que sigui més just, més inclusiu, més democràtic i que respongui a les necessitats i als somnis de totes les persones.
Si vols saber-ne més, aqui tens un article recent de la Valeria Betancourt: Cómo se implemente el Pacto Digital Mundial determinará nuestro futuro.
Una activitat de Pangea en col·laboració amb:
