El parlament discuteix i el 12 a les 12h vota la regulació dels drets d’autor per a un mercat digital únic. Podem acabar havent de demanar o pagar una llicència per citar o enllaçar un text (article
11) o obligant a introduir filtres de pujada (per exemple a Pangea), que haurien d’analitzar tot el contingut abans que es publiqui a les pàgines web a la recerca de qualsevol obra protegida per drets d’autor per evitar que es publiquin. Un cost de fer de policia inassumible!
Diu la Comissió Europea: “L’objectiu de l’Estratègia per al Mercat Únic Digital és aconseguir que l’economia, la indústria i la societat europees aprofitin plenament la nova era digital. ”
(Http://www.consilium.europa.eu/es/policies/digital-single-market/).
Potser el problema és que les prioritats van en aquest ordre, amb la societat europea al final, i tot es veu com un mercat. Un mercat en que hi ha els grans operadors de serveis Internet, molts d’ells
dels EUA, com la CCIA (Https://en.wikipedia.org/wiki/Computer_%26_Communications_Industry_Association), els grans operadors de telecomunicacions, les grans indústries de continguts, les editorials. Un mercat on nosaltres, els ciutadans, tenim el paper de pagar i consumir.
Curiosament, els membres del Parlament Europeu que hem triat entre tots i ens representen, reben molts “consells” d’interessats en què entenguin bé els beneficis i perjudicis de cada decisió que
prenen. Un bon nombre dels que tracten temes del mercat digital són membres d’una organització anomenada el Fòrum Europeu d’Internet, en el que tu i jo no podem ser membres. La presideix l’espanyola Pilar del Castillo, del grup popular i té una llarga llista de parlamentaris
(Https://www.eifonline.org/members.html) de diversos grups parlamentaris. Organitza activitats i viatges per ajudar-los a fer polítiques sobre el món digital. Curiosament els donants són els
grans noms de la indústria digital. Nosaltres els votem, ells subvencionen. Podem estar tranquils esperant una solució equilibrada? Si, però potser els equilibris no siguin favorables als ciutadans.
Com diu Creative Commons
(Https://creativecommons.org/2018/09/07/its-now-or-never-eu-copyright-must-protect-access-to-knowledge-and-the-commons/): Ara és el moment que Europa garanteixi unes normes progressistes en matèria de drets d’autor que protegeixin realment a tots els creadors i usuaris, i no només els interessos “especials”. Els eurodiputats han d’escoltar les innombrables veus que representen el futur de la creativitat, la innovació i l’intercanvi en línia.
Irònicament, aquests dies la Comissió Europea promou una iniciativa per a que l’enorme esforç en investigació, que es converteix en un negoci per a unes poques enormes editorials amb la publicació dels resultats, sigui d’accés obert. Els investigadors escriuen gratis articles i els seus resultats i després els mateixos investigadors i els ciutadans han de pagar per accedir-hi. El “Pla S”
(Https://ec.europa.eu/commission/commissioners/2014-2019/moedas/announcements/plan-s-and-coalition-s-accelerating-transition-full-and-immediate-open-access-scientific_en)
busca treure aquesta barrera, ja que com diuen: “El coneixement és poder”. El lliure accés a totes les publicacions científiques de la investigació finançada amb fons públics és un dret moral dels ciutadans.
Com es veu, mentre l’accés a la cultura estarà cada vegada més controlat per la indústria de la gestió de continguts (gràcies als filtres i autorització per accedir), l’accés al contingut de la ciència
tendeix a ser més accessible. Serà perquè un mou més diners que l’altre?
Potser la internet pública, oberta i neutral, especialment la web, estan en perill. Hi ha massa interessos en joc com per a que sigui tan pública, tan oberta o tan neutral com voldríem. Sempre
podem situar-nos un pas més enllà. Ens queda la Internet descentralitzada (Https://www.theguardian.com/technology/2018/sep/08/decentralisation-next-big-step-for-the-world-wide-web-dweb-data-internet-censorship-brewster-kahle), aquella on podem aconseguir més privacitat (per exemple el navegador del projecte TOR (https://ca.wikipedia.org/wiki/Tor_(xarxa)), aquella en
que el contingut es serveix entre tots com IPFS (Https://ca.wikipedia.org/wiki/InterPlanetary_File_System) o Bittorrent.
A la comunitat de socis de Pangea ens afecta, ja que qualsevol plataforma que ajudi als usuaris a compartir continguts ( “proveïdors de serveis de compartició de continguts “) serà totalment responsable de cada un dels continguts allotjats en els seus servidors. Haurem de “Filtrar” i els socis podem haver de pagar per enllaçar, referenciar, comentar o criticar.
En fi, el més probable i tristament esperable, és que la resolució final del parlament sigui un text complex amb paraules ambigües, que deixi tant a la interpretació, que ho faci inaplicable. Vivim en un món sobre-regulat, tan complex que ignorar pot ser fins i tot prudent, no fos cas que ens espantem o ens passem al aplicar-lo.
No obstant això, en els dies que queden fins a la votació, és aconsellable seguir la iniciativa https://saveyourinternet.eu/ i la seva versió en castellà: https://es.saveyourinternet.eu/
Per saber-ne més:
APC.org de la qual és membre Pangea explica els detalls:
https://www.apc.org/en/pubs/call-members-european-parliament-open-letter-eu-copyright-reform
Edri.org, de la qual Pangea és membre observador publica diverses notícies
del procés recorregut: https://edri.org/
Creative Commons ho explica des del punt de vista del contingut i
coneixement públic:
https://creativecommons.org/2018/09/07/its-now-or-never-eu-copyright-must-protect-access-to-knowledge-and-the-commons/
L’Equip de Pangea
(Escrit per Leandro Navarro, vice-president de Pangea)